de ROBERTO SANTIAGO

SINOPSI:

2055. Un preciós i assolellat dia de primavera. Un grup d’adolescents, aparentment normal, entra a una casa, aparentment normal. Aquest grup de joves vénen d’un centre d’acollida de menors: La Residència. Una altra cosa que convé saber es que aquesta casa pertany a un matrimoni privilegiat: El Paco i la Marimar. Tenen una bona feina, molt bons ingressos… Només els falta una cosa per ser feliços: Un Fill.

REPARTIMENT:

Teresa ————– Carla Canet
Bernat ————– David Serrano
Anna ————– Mariona Abengozar
Cesc ————– Aran Gil
Esther ————– Berta Madorell
Cecília ————– Abril Candelas
Daniela ————– Joana Obradors
Paco ————– Llorenç Baqués
Marimar ————– Ruth Cruz

FITXA TÈCNICA:

Escenografia: Deixalles 81
Tramoies: Climent Codina, Francesc Ventura, Pepe Díaz Joan Petitbò
Vestuari: Albert Elias
Il·luminació: Eloi Canet
So: Queralt Díaz
Edició de vídeo: Llorenç Baqués, Ernest Sala
Tècnica vocal: Núria Dardinyà
Direcció: Josep Canet

L’OBRA:

Els nostres plantejaments a l’hora d’escollir aquesta obra, eren fer una obra diferent, potent, amb un text potent, amb molta energia. I aquest projecte compleix amb escreix aquestes premisses. La representació enmig del públic fa que resulti propera, brutalment propera. Son diversos els motius que la fan una obra especial. Pel text, punyent, críptic en molts moments. L’autor ens proposa una situació límit, futurista molt centrada en els temes que preocupen als mes joves. Per l’espai: petit, proper, dinàmic. Que porta la interpretació dins l’espai de comoditat del públic. Les mirades, els gestos son tant propers que es poden apreciar fins els mes mínims detalls. Per l’estructura escènica, fugint de l’escenari a la italiana. No hi ha una quarta paret on reflectir-se, sinó que n’hi ha quatre, fent que l’escena esdevingui completa i no hi hagi amagatall possible. La intensitat de la música, les pantalles de vídeo arran d’espectadors impacten, fins i tot incomoden i transmeten els sentiments amb molta més energia. I sobretot per l’edat dels protagonistes, joves, molt, amb la il·lusió i els sentiments a flor de pell. Ens expliquen una història que els és propera, amb el seu llenguatge, el seu codi, directe, fresc, descarnat moltes vegades.

Si voleu veure l’obra sencera podeu fer-ho aquí.