de CREACIÓ PRÒPIA

SINOPSI:

1967. Clara Kaysen, de 17 anys, és com la majoria de les noies de la seva edat: confusa, insegura, lluitant per entendre un món que està canviant. La incomunicació amb els seus pares i la seva dificultat per encaixar en la societat la porten a un intent de suïcidi. El psiquiatra que l’atén, l’ingressa a l’hospital de Claymoore. Allà, coneix un grup de noies inadaptades, entre elles Lisa, una sociòpata que influencia a totes les altres.

REPARTIMENT:

Clara ————– Mariona Abengozar
Lisa ————– Carla Canet
Valery ————– Andrea Torres
Daisy ————– Abril Candelas
Jorgina ————– Joana Obradors
Polly ————– Berta Madorell
Angela ————– Queralt Díaz
Cindy ————– Queralt Segalés
John ————– Aran Gil
Dexter ————– David Serrano
Peter ————– Eloi Canet

FITXA TÈCNICA:

Escenografia: Deixalles 81
Tramoies: Climent Codina, Pepe Díaz, Joan Petitbò
Il·luminació: Ernest Sala
So: Pau Ibars
Vídeos: Carla Canet, Pau Ibars
Traspunt: Eva Miralda, Rosa Figueras
Direcció: Josep Canet

L’OBRA:

Fa temps que tenia al cap una historia, i una idea de posta escènica diferent, i vaig aconseguir ajuntar-ho. La història l’havia vist al cinema i m’havia marcat molt. La proposta primer l’havia descartada per falta de mitjans o de tenir la persona indicada per portar-la a terme. “Claymoore” és La història d’una noia que no sap el que li passa, és l’adolescència mal portada, és la incomunicació amb uns pares que no volen acceptar els problemes de la seva filla i quedar malament davant els seus amics. Aquesta noia, la Clara es veu tancada a Claymoore, un hospital psiquiàtric on coneixerà altres noies, amb problemes molt més greus i a Lisa, una sociòpata que gaudeix sent la líder de les pacients i creant problemes al personal de l’hospital. Aquí, la Clara intentarà trobar-se a ella mateixa. Per la proposta escènica, és bàsic la intervenció del vídeo. Molts records de la pacient els veiem projectats al fons de l’escenari, i les entrevistes amb els psiquiatres són interactives, entre el teatre i la projecció de vídeo. Això converteix l’obra en un espectacle divers, les escenes dures, cruels s’intercalen amb les que ens ensenyen la quotidianitat en aquest hospital, i les projeccions ens ajuden a entendre què passa pel cap de la Clara.