de CREACIÓ PRÒPIA

SINOPSI:

1967. Clara Kaysen, de 17 anys, és com la majoria de les noies de la seva edat: confusa, insegura, lluitant per entendre un món que està canviant. La incomunicació amb els seus pares i la seva dificultat per encaixar en la societat la porten a un intent de suïcidi. El psiquiatra que l’atén, l’ingressa a l’hospital de Claymoore. Allà, coneix un grup de noies inadaptades, entre elles Lisa, una sociòpata que influencia a totes les altres.

REPARTIMENT:

Clara ————– Carla Pueyo
Valery ————– Alba Macià
Lisa ————– Maria Colom
Daisy ————– Judit Serra
Jorgina ————– Judit Meya
Polly ————– Júlia Viussà
Angela ————– Alba LLoveras
Cindy ————– Mariona Tura
John ————– Oriol Puig
Dexter/Peter ————– Roger Argemí

FITXA TÈCNICA:

Escenografia: Deixalles 81
Tramoies: Climent Codina, Francesc Ventura
Il·luminació: Pau Ibars
So: Josep Canet
Vídeos: Oriol Puig
Traspunt: Eva Miralda
Direcció: Josep Canet

L’OBRA:

Fa temps que tenia al cap una historia, i una idea de posta escènica diferent, i vaig aconseguir ajuntar-ho. La història l’havia vist al cinema i m’havia marcat molt. La proposta primer l’havia descartada per falta de mitjans o de tenir la persona indicada per portar-la a terme. “Claymoore” és La història d’una noia que no sap el que li passa, és l’adolescència mal portada, és la incomunicació amb uns pares que no volen acceptar els problemes de la seva filla i quedar malament davant els seus amics. Aquesta noia, la Clara es veu tancada a Claymoore, un hospital psiquiàtric on coneixerà altres noies, amb problemes molt més greus i a Lisa, una sociòpata que gaudeix sent la líder de les pacients i creant problemes al personal de l’hospital. Aquí, la Clara intentarà trobar-se a ella mateixa. Per la proposta escènica, és bàsic la intervenció del vídeo. Molts records de la pacient els veiem projectats al fons de l’escenari, i les entrevistes amb els psiquiatres són interactives, entre el teatre i la projecció de vídeo. Això converteix l’obra en un espectacle divers, les escenes dures, cruels s’intercalen amb les que ens ensenyen la quotidianitat en aquest hospital, i les projeccions ens ajuden a entendre què passa pel cap de la Clara.