d’Àngel Guimerà
SINOPSI:
L’Àgata, una jove rescatada del mar quan era una nena, ha crescut en un petit poble de la costa, que la va acollir com si fos una lla més. Però sempre serà l’estranya, la diferent, l’acollida… I és per aquest motiu que la Mariona i el Pere Màrtir, per consumar el seu amor secret, la utilitzaran com si d’un objecte es tractés, segons la seva conveniència. Aquest triangle Amorós, tot i néixer com un engany, la portarà a viure un amor romàntic, extrem, purament instintiu i boig, que desencadenarà tràgiques conseqüències.
REPARTIMENT:
Àgata ————– Carla Canet
Pere Màrtir ————– Oriol Torres
Mariona ————– Júlia Palau
Catarina ————– Queralt Díaz
Gregori ————– Brian Petitbò
Lluïseta ————– Joana Obradors
Rufet ————– Eloi Canet
Filomena ————– Nina Claveria
Mòllera ————– Marc Serrats
Aina ————– Clàudia Mir
Pescadors/es ————– Albert Serrats, Mireia Fernández, Adrià Capdevila, Lluna Verge, Martina Baqués, Anna Fernández, Júlia Falguera, Luna Sorribas, Martina López
FITXA TÈCNICA:
Escenografia: Deixalles 81
Tramoies: Climent Codina, Pepe Díaz, Joan Petitbò, Pere Segalés, Manel Abengozar
Vestuari: Rosa Figueras, Conxita Torras
Il·luminació: Pau Arissa
So: Marc Jiménez
Interpretació i tècnica vocal: Núria Dardinyà
DIRECCIÓ: Pau Arissa i Josep Canet
Podeu visualitzar l’obra clicant aquí.
L’OBRA:
Us proposem una platja, o un port, és igual; un indret on es troben pescadors i cosidores, treballadors i amos, rics i pobres. Un espai on totes les mirades es centren en qui festeja amb qui, en qui segueix una vida honorable o al contrari, qui viu més al límit de la deshonra.
Feia temps que volíem tornar a interpretar un clàssic. Un clàssic dels que no passen de moda, dels que emocionen al públic. Aprofitant la celebració de l’any Guimerà, volíem portar a escena una de les seves obres, de les grans, de les de “sang”, que en diuen. També buscàvem una obra que s’adaptés a les edats dels intèrprets, que permetés una proximitat als personatges que els fes més verdaders.
“La filla del mar” compleix amb escreix aquestes premisses. És una obra punyent, molt “Guimerà”, molt universal en el temps i la situació: El rebuig al que vé de fora, l’avarícia de la riquesa, l´enamorament pur i sense aturador. Una adaptació que ens centra en el cor de l’obra, el triangle amorós que formen l´Àgata, el Pere Màrtir i la Mariona. Un d’aquells triangles que tant i tant s’han utilitzat en la literatura i en la ficció, i que només pot acabar malament.
