de CREACIÓ PRÒPIA
SINOPSI:
Una periodista col·lecciona històries, avui n’ha trobat una de bona, un vampir, potser l’únic que conserva la seva ànima humana. De la seva ma s’endinsa en la història, coneix la seva vida, des de la Nova Orleans del segle XVIII, passant pel París del XIX fins als nostres dies. La història d’un condemnat que busca, al llarg dels segles quin és l’origen d’aquest mal, quina és la realitat de la mort, quin és el sentit de la vida.
REPARTIMENT:
Louis —— Xavi Capdevila
Lestat —— Sergi Capdevila
Claudia —— Carla Canet
Periodista —— Silvia Tortosa
Armand —— Josep Canet
Magnus, Jugador, Home —— Lluís Torras
Viuda, Madelaine, Meuca —- Anna Segalés
Noia, Demèter, Meuca —— Maria Mas
Tavernera, Eugenie, Meuca —— Maria Colom
Ivet, Casandra, Meuca —— Judit Meya
Neboda, Eleni, Meuca —— Alba Lloveras
Serventa, Noia, Meuca —— Mariona Tura Cos
Violinistes —— Pau Ibars, Alba Baulenas,
FITXA TÈCNICA:
Escenografia: Deixalles 81
Tramoies: Climent Codina, Francesc Ventura.
Il·luminació: Pau Ibars
So: Pol Pueyo
Traspunt: Eva Miralda, Rosa Figueras
Direcció: Josep Canet
L’OBRA:
Els nostres plantejaments a l’hora d’escollir aquesta obra, eren fer una obra diferent, i vam optar pel gènere de terror. El terror, la por, és un gènere poc utilitzat en el teatre. Però aquesta vegada no volem fer por, tan sols volem inquietar amb la història d’un vampir que pensa com un mortal. Els tons ocres envairan l’escenari, els ambients sòrdids i decadents de la Nova Orleans del segle XIII, la foscor… els vampirs, implacables, deixen un degotall de morts a l’escenari … Però ell té remordiments, quin és l’origen de tot aquest mal? Per la proposta escènica, és bàsic el to de la il·luminació, el ocre envaeix l’escenari, el decorat auster pren vida amb elements triats, les coreografies de grup hi destaquen per la seva plasticitat. Tot és inquietant, la presència dels condemnats es palpa a l’escenari.
