de CREACIÓ PRÒPIA
SINOPSI:
IN NOCERE (etimologia): del llatí “innocens”, “in” prefix negatiu, “nocere” dany, nociu, perjudicial, fer mal. Significa, doncs, “el que no fa mal, “el que no és nociu”, també “el que no té culpa”. És la vida una evidència? Fins a quin punt ens defineixen les nostres accions? Som culpables de tot el que fem? I del que no fem? Hi ha algú realment innocent?
REPARTIMENT:
Quentin ————– Albert Elias
Olga ————– Judit Serra
Louise ————– Maria Colom
Maggie ————– Júlia Viussà
Elsie ————– Edith Baulenas
FITXA TÈCNICA:
Escenografia: Deixalles 81
Tramoies: Climent Codina, Francesc Ventura, Pepe Díaz
Vestuari: Albert Elias
Il·luminació i so: Josep Canet
Maquillatge i perruqueria: Núria Cos, Montse Permanyer
Direcció: Josep Canet
L’OBRA:
Els nostres plantejaments a l’hora d’escollir aquesta obra, eren fer una obra diferent, intima, amb un text potent, amb molta veritat. I aquest projecte compleix amb escreix aquestes premisses. La representació enmig del públic fa que resulti propera, brutalment propera. Son diversos els motius que la fan una obra especial. Pel text: probablement autobiogràfic. Quentin ens explica la relació especial que ha tingut amb les dones de la seva vida. En el seu cap s’entrellacen les situacions, els records, els sentiments, el desig Per l’espai: petit, càlid, íntim, que porta la interpretació fins al propi espai de comoditat. Que la fa mes intensa, colpidora. Per l’estructura escènica, fugint de l’escenari a la italiana. No hi ha una quarta paret on reflectir-se, sinó que n’hi ha quatre, fent que l’escena esdevingui completa i no hi hagi amagatall possible.