d’ANDRÉS SOPEÑA MONSALVE
SINOPSI:
Molts tenim records de una altre època altres n’hem sentit a parlar tots ens podem divertir una estona recordant aquella escola que va marcar la vida de tanta gent les classes de matemàtiques, les de catequesi, ortografia, geografia, i… formación del espíritu nacional… us sona d’alguna cosa?
REPARTIMENT:
Arnús ————– Xavi Capdevila
Roure ————– Sergi Capdevila
Briones ————– Lluís Torras
Argelich ————– Josep Canet
Pujades ————– María Mas
Maestro Soldevilla ————– Ernest Sala
FITXA TÈCNICA:
Maquillatge: Núria Cos
Escenografia: Deixalles 8l
Tramoies: Climent Codina, Francesc Ventura, Joan Petitbò, Pepe Díaz
Traspunts: Eva Miralda, Rosa Figueras
Llum: Pep Filgueira
So: Eloi Canet
Direcció Josep Canet
L’OBRA:
Els nostres plantejaments a l’hora d’escollir aquesta obra, eren fer una obra divertida, per a tots els públics, que ens permetés passar una bona estona a tots plegats. “El Florido Pensil” ja es pot considerar un clàssic de la comèdia, se’n han fet vàries versions: masculina, femenina… Nosaltres hem fet la nostra, quatre nois i una noia. Aquella infància durant el franquisme, aquella escola, aquelles cançons…. Els grans recordaran grans moments, tristos o alegres…. entranyables segur… i els joves….. Els joves quedaran parats davant aquelles situacions que eren reals…. però avui les veiem fins i tot surrealistes… Aquell to entre ocre i grogós a l’ambient, la música d’un vell piano, aquella bandera, els pupitres, un parell de retrats dels “heroes de la patria”… I era així, aquella escola era així amb les seves contradiccions, que vistes a distància són tant absurdes que es fan divertides. La “formación del espíritu nacional”, la catequesis, els mestres…. la família…. tot estava controlat i condicionat pel règim. Els nens no, continuaven essent nens i fent la seva.